-

Publicat per lo Migjorn | | Posted On divendres, 28 d’octubre de 2011 at 14:35

Publicat per lo Migjorn | | Posted On dijous, 29 de setembre de 2011 at 17:27

POSIDÒNIA OCEÀNICA

Publicat per lo Migjorn | | Posted On diumenge, 28 d’agost de 2011 at 9:43


El mot posidònia deriva del nom del déu grec de la mar Posidó [Ποσειδών], encara que a les nostres terres també se la coneix com a Altina o Alga dels vidriers.

La posidònia oceànica no és una alga sinó una planta aquàtica endèmica de la Mediterrània. Es caracteritza per constituir praderies de grans dimensions on viuen nombrosos organismes animals i vegetals, trobant-ne recer i aliment.

Compta amb uns arrels que l’ancoren al substrat del fons i les seues tiges rizomatoses arriben fins al centímetre d’espessor i creixen tant de forma horitzontal com vertical. Aquest tipus de creixement dóna lloc a una amalgama de rizomes, arrels i sediments, anomenada matte, que constitueix la forma de colonització típica de la posidònia.

Les seues fulles són d’un verd lluent que van tornant-se marró a mesura que es van marcint. Formant conjunts de 6 o 7 fulles, la seua llargària aproximada és d’un metre i mig amb una amplària d’un centímetre. L’any 2006, però, es va descobrir a les illes Balears una planta de gairebé 8 quilòmetres de llargària i d’una edat de 100.000 anys.

Amb una reproducció tan sexual com asexual la pol•linització és hidròfila amb formació de fruits un tant carnosos similars a una drupa que, una vegada madurs, se separen i suren per la superfície. I, al podrir-se’n, la llavor s’afona cap al fons, on germina com un nou individu. En canvi, la reproducció asexual es produeix per estolons.

Endemisme de la Mediterrània el seu hàbitat arriba fins als 40 metres de profunditat. Es tracta a més d’una espècie de gran importància per la biodiversitat de l’ecosistema marí i litoral. Doncs, un matte de posidònia és capaç d’alliberar grans quantitats d’oxigen, fixa els fons costaners i evita la seua erosió. De fet, se sap que la desaparició d’un metre només de praderia equival a la destrucció de dos metres de platja.

Són característiques de les nostres platges les boletes marrons de posidònia seca que de tant en tant apareixen a l’arena, resultat de l’acció de l’onatge sobre les mattes.

Malauradament i encara la seua importància les colònies de posidònia estan en clara regressió a tota la Mediterrània, atès la cada vegada més insuportable degradació del litoral per la especulativa mà de l’home.

Abans utilitzada com a aïllant als sostres, per al bestiar i pels vidriers com a material d’embalatge. S’estudia avui les seues possibilitats per a la producció de biocombustibles i la seus utilització a la industria farmacològica per a diversos tractaments.

L’any 1999 la UNESCO va declarar les praderies de posidònia d’Eivissa i Formentera com a Patrimoni de la Humanitat.

-

Publicat per lo Migjorn | | Posted On divendres, 29 de juliol de 2011 at 8:26

-

Publicat per lo Migjorn | | Posted On dimecres, 29 de juny de 2011 at 17:13

-

Publicat per lo Migjorn | | Posted On dilluns, 30 de maig de 2011 at 18:32

-

Publicat per lo Migjorn | | Posted On divendres, 29 d’abril de 2011 at 14:15

LES CORRIOLES

Publicat per lo Migjorn | | Posted On dimarts, 29 de març de 2011 at 12:36


Arribada la primavera els nostres ribassos s'omplen de vistoses flors acampanades d'un rosa intens, es tracta de la convolvulus althaeoides. Coneguda també com a corretjola o campanetes, les corrioles formen part de l'àmplia família de les Convolvulàcies, amb més de 250 espècies.

Planta perenne de rizoma prim, la seua tija llenyosa pot arribar a superar el metre i escaig de llargària, la seua floració va de l'abril al juliol. Considerada com a mala herba als bancals conreats és molt apreciada pel bestiar. S'estén amb diferents subespècies per la Mediterrània, les Canàries i Madeira.


Un altre tipus de corriola, molt comuna també a les nostres terres.

TORRE DEL BARRAC D'AIGÜES

Publicat per lo Migjorn | | Posted On dilluns, 28 de febrer de 2011 at 17:17

Foto de la web de l'Ajuntament del Campello

Erigida sobre el cim de la Lloma de les Reixes l’any 1554, a la vora d’un abrupte penya-segat, la torre de guaita del Barranc d’Aigües domina la costa septentrional del Campello, afrontant els alifacs del pas del temps des del més absolut dels oblits. Com deixa patent el seu sostre afonat i el gran clivell que de dalt a baix posa en perill la seua continuïtat.

Innecessària la seua utilitat original aquesta torre fa segles va ser peça imprescindible en l’engranatge d’un sistema de defensa contra pirates i barbarescos establit al segle XVI. Com altres torres germanes, es tracta d’una edificació amb una base cònica de huit metres de diàmetre feta amb carreus i maçoneria. Donada la senyal d’alarma mitjançant la crema de fogueres a la seua terrassa, aquesta advertia de la presència d’invasors a les torres veïnes del Carabassot, al Nord, i de la Illeta dels Banyets de la Reina, al Sud.Es tracta, doncs, d’un mostra més de les moltes torres de guaita que van ser construïdes per tot el nostre litoral i que, amb més o menys fortuna, continuen vigilant avui en dia la Mediterrània fidels al propòsit per al qual van ser creades.

Per tal d’arribar a la Torre podeu seguir l’itinerari R-46 que ix des de la urbanització del Poblet amb una durada aproximada d’uns 20 minuts.

-

Publicat per lo Migjorn | | Posted On dissabte, 29 de gener de 2011 at 15:38